A classe de llengua catalana hem fet la descripció d'un paisatge. Hem volgut descriure les sensacions que ens provoca el veure fotografies de muntanyes, percebre l'olor del bosc, sentir el soroll de les fulles seques... Aqui teniu algunes mostres.
-
El boscJo estic en un bosc.Veig les muntanyes nevades,veig com cauen les fulles dels arbres. Les fulles són de colors diferents, sento el soroll dels animals, oloro les olors del bosc, noto el vent que hi ha. Veig glans per tot arreu, camino pels camins, penso com estava a l'estiu i els bolets ja surten.
(Núria Aymerich)
- Em van agradar molt les olors del bosc.
(Paula)
- A mi em va agradar molt perquè penso que estic en un bosc.
(Alex Estrada)
- LA MUNTANYAEstic al peu de la muntanya. Acabo d'olorar una planta i olora molt bé, aveure aquesta altre olora bé. Vaig per aquest camí.Cóm que ara estic al bosc vaig a olorar-lo una llimona,una nou,ara les vaig a tocar a veure com sonen i oloren...
No fa soroll i s'assembla a l'olor de verdura, olora a cafe i no fa soroll i la farigola no fa soroll olora a cafe.Quantes olors que he trobat,torno a la muntanya de sobte que son bolets oloren a camagrocs,ja he tornat. Quina sensació!.
(GUILLEM)
-
Gaudim del boscJo vaig caminant pel bosc i em trobo un arbre amb fruits vermells i recordo que es diuen cireretes d'Arboç. Tasto una, i està boníssima!!. De sobte trobo romaní i farigola i no feien una olor desagradable. Vaig baixant per la muntanya i em trobo un refugi, a dins hi havia aglans. Jo crec que aquell refugi és de porcs senglars, i vaig mirant els arbres i abaix del tronc hi ha bolets de tota mena grans, mitjans i petits. De sobte trobo una cosa blanca la toco i estava congelada, era neu!. I pel terra hi ha moltes pinyes al final les oloro i feien olor a terra. Faig tres passes i el passeig s'ha acabat.
(Berta)
- Em van agradar molt les olors del bosc.
(Elena)
-
La tardor Estic sol caminant pel bosc i el terra està ple de fulles, noto l’olor de llimones i de la terra humida. De cop i volta, veig dos ulls, penso que és un llop. Quina sorpresa! És un ocell molt bonic. Continuo caminant ,veig un pi amb pinyes i també un esquirol. Veig un llac i un peix que salta alegrament. A través de l’aigua veig un cap-gros, sento el cant de les granotes i el xiulet del vent i arribo al final de la ruta.
{ENRIC ARXER}
-
Sol al boscEstic sol al bosc,noto com la brisa del vent em golpeja suaument la cara i jo, mentre camino, penso... Que bonic que és aquest lloc! Ai, si mi poguès quedar a viure ... seria perfecte!
Ara passo per un bonic camí i passejo mentre sento l'olor del bosc i noto com si de cop el meu pit haguès agafat un aire molt fresc i jo estigués en el món de les olors ... Ai, si pogués estar aqui cada dia ... seria fantàstic !Les olors no em deixaran mai de sorpendre ...
Segueixo caminant pel bosc i arribo a una esplanada de vistes perfectes... Davant meu veig unes muntanyes nevades, darrera meu un bonic poble de muntanya,i si miro cap amunt observo una àguila planejant sobre meu ... Això es magnífic!
Ja estic acabant la ruta i he de reconèixer que no m'havia imaginat mai veure aquestes meravelles !
(Elias)
