Hi havia una vegada un nen que el que més li agradava del món era guanyar. Li agradava guanyar al que fos: al futbol, als cromos, a la consola... a tot. I com no suportava perdre, s'havia convertit en un expert amb tot tipus de trampes. Així, era capaç de fer trampes pràcticament en qualsevol cosa que jugués sense que es notés, i fins i tot en els jocs de la consola i jugant sol, es coneixia tot tipus de trucs per guanyar amb total seguretat.
Guanyava a tantes coses que tots el consideraven un campió. Això sí, gairebé ningú no volia jugar amb ell per la gran diferència que els treia, excepte un pobre nen una mica més petit que ell, amb el que gaudia en gran deixant-lo sempre en ridícul.
Però va arribar un moment en què el nen s'avorria, i en necessitava més, així que va decidir apuntar-se al campionat nacional de jocs de consola, on trobaria rivals de la seva mida. I allà es va presentar disposat a demostrar les seves habilitats, però quan va voler començar a utilitzar tots aquests trucs que sabia, va resultar que cap d'ells no funcionava. Els jutges havien impedit qualsevol tipus de trampa!
Llavors va sentir una vergonya enorme: ell era bo jugant, però sense els seus trucs, va ser incapaç de guanyar a cap dels concursants. Una vegada eliminat es va quedar trist i pensatiu, fins que tot va acabar i va sentir el nom del campió: era el nen petit a qui sempre guanyava!
Llavors es va adonar que aquell nen havia estat molt més llest: mai no li havia importat perdre i que li donés grans pallisses, perquè el que realment feia era aprendre de cada una d'aquelles derrotes, i de tant aprendre, s'havia convertit en un mestre del joc.
A partir de llavors, aquell nen va deixar de voler guanyar sempre, i va pensar que ja no li importaria perdre algunes vegades per poder aprendre, i així guanyar només en els moments importants.
- Aquest conte m'ha agradat perquè explica que si fas trampes sempre acabes perdent perquè al final et quedes sense amics i no has apres res. I si alguna vegada jugues o fas alguna altra cosa, com mentre feies trampes no aprenies i ara ja no saps.
(MIREIA GONZALEZ)
- A mi m'ha agradat perquè s'ha entés molt bé, no guanyes si fas trampes, perds i al final ningú vol ser amic teu si no té esforces i no aprens absolutament res.
(Helena López)
- Aquest nen és com un nen que sempre volia guanyar total tampoc et donaran la champions,si perds no passa res perquè tu i els teus companys us heu esforçat molt.
Es igual perdre o guanyar.
(Alex Estrada)
